D'entre la diversitat de racons encisadors que s'amaguen per tot l'entorn natural del terme de Sant Pere de Torelló, n'hi ha un d'especialment admirable i estimat: la fageda de la Grevolosa. El lloc és poblat per centenars de faigs de mides extraordinàries: n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres d'alçada. Es tracta d'uns dels faigs més alts de Catalunya i alguns d'ells han estat catalogats com a monumentals. El silenci, la penombra i la immensitat de l'arbreda confereixen una màgia especial a l'indret, que sembla talment una catedral bastida per la natura. 
En l’excursió al Bosc de la Grevolosa caminarem per la vall del Fornés, al veïnat de Sant Andreu de la Vola, i el recorregut ens permetrà conèixer un típic paisatge de muntanya mitjana humida, on les alzines deixen pas a les rouredes i fagedes. Al sotabosc, com el nom indica, el grèvol és abundant. L’indret, situat dins de l’espai natural de Puigsacalm-Bellmunt, està actualment afectat per la construcció del túnel de Bracons.
Per arribar a la Grevolosa es pot deixar el cotxe a l'alçada del quilòmetre 23 de la B-5224, a mig camí entre el nucli de Sant Pere i el Coll de Bracons, prop de La Vola. Arran de la carretera neix el camí que porta a la fageda al cap d'uns trenta minuts de caminada. Hi ha també un altre camí que comença al mateix Coll de Bracons i davalla fins a la Grevolosa.
Durada aproximada: de 2 a 2,30 h.
Desnivell: ridícul
Dificultat: mínima
A l'abast de tothom. Per mantenir-se en forma, fins i tot les persones d'edat avançada.
Ideal per recuperar la tranquil·litat d'esperit i refer- se de l'estrès diari.
LA CRÒNICA:
La primera sortida de la “Penya“ no va decebre ningú: Molt ben organitzada , hi va haver temps per tot: caminar, riure, menjar i també per reflexionar envoltats de natura.
A les nou del matí, com un rellotge, ens vam trobar amb la Montse a la Garriga, per continuar fins a les Masies de Voltregà per fer un cafetò i un entrepà a “Cal Peyo”. Amb les piles carregades, i la taula reservada per dinar, vam sortir cap al nostre destí: La Carme i en Miquel cap a Vic (molt bona la llangonissa , gràcies!!!) i la resta cap al quilòmetre 23 de la B-5224 a mig camí entre Sant Pere i el Coll de Bracons. Allà vam aparcar el super Kangoo en un revolt i vam començar la nostra aventura enmig de faigs, grèvol, tanques d’autèntica “enginyeria rural” , ocells.......un regal per als sentits . El nostre destí era una catedral gòtico-vegetal, de gegantines columnes de faig , una llum preciosa i un silenci que sabia greu trencar. Després d’uns minuts de reflexió i d’immortalitzar el moment (amb relliscada inclosa), vam començar a desfer el camí, per retrobar-nos per dinar. 
Va ser un dia rodó, fins i tot el temps va acompanyar: només van caure quatre gotes mal comptades i res “d’agulletes”, potser per l’aquarius del Toni ? , potser perquè estem en forma ?.
Per cert, la lliçó magistral de fotografia la farem properament, quan hi siguem tots. No val fer campana !!
Va ser un dia rodó, fins i tot el temps va acompanyar: només van caure quatre gotes mal comptades i res “d’agulletes”, potser per l’aquarius del Toni ? , potser perquè estem en forma ?.
Per cert, la lliçó magistral de fotografia la farem properament, quan hi siguem tots. No val fer campana !!
