Cap a Mura i el Puig de la Balma

Una molt bonica excursió a pocs km de Barcelona, tot i que sembli molt lluny.

Ens trobem a 2/4 de 10 i en dos cotxes ens arribem a Mura passant per Terrassa i Matadepera. La ruta és molt bonica però terriblement revirada, hi ha més d'un mareig que per molt poc no acaba en tragèdia.

El primer que fem un cop a Mura és buscar un lloc per esmorzar, i un cop recuperats del mareig i amb l'estomac plè comencem l'excursió.

El temps s'aguanta amb prou feines i fa fresqueta, però ben aviat comença a sobrar roba quan, un cop atravessada la riera de les Nespres, comencem a pujar cap a la Creu de la Vila. Tot el camí està molt ben marcat i amb indicadors.

Un cop passada la Creu s'acaba la pujada i anem seguint per un camí força planer i  molt agradable, després de tanta pluja tot està verd i florit.

Aviat veiem una bona vista del Puig de la Balma, a on hem d'arribar. Atravessem no sense dificultat i molta conya el torrent del Puig i ens enfilem de nou ara ja el darrer tram abans d'arribar a la masia, tot passant per un estable ple de bens.

Cau un bon doll d'aigua des del capdemunt de la balma, però gràcies al servei d'acompanyament amb paraigües del Lluís podem passar sense mullar-nos.

A la masia ens rep, com és habitual, en Josep Llorenç, el propietari, que accepta fer-nos una petita rebaixa per visitar la masia. La veritat és que la visita val la pena, tot està tal com es feia servir fa 200 anys. El mas té 800 anys d'història i hi arribàven a viure fins a 25 persones.

Després de recòrrer tot el que és visitable tornem cap a Mura per un altre camí, tot passant per la Vila, una altra masia molt gran que es fa servir com allotjament rural.

Anem baixant el fort pendent fins arribar de nou al torrent del Puig que travessem sense problemes. Més difícil resulta resseguir-lo per sobre de les pedres lliscants plenes de molsa i verdet fins arribar al cami eixut. Hi ha algun moment dramàtic.

Després anem resseguint la riera fins arribar de nou al punt de partida. Una excursió molt maca que hem fet en poc menys de 3 hores comptant la visita al mas.

Després anem a dinara a Cal Carter on ja teníem taula reservada i on mengem de conya. En acabar no tenim temps per passejar pel poble doncs comença a ploure força, aixi que pujem als cotxes i tornem cap a caseta passant per Rocafort i El Pont de Vilomara per agafar l'autopista de Manresa.