dimarts, 2 d’octubre del 2007

1ª sortida: 29/9/2007 El Bosc de la Grevolosa

INTRODUCCIÓ:


D'entre la diversitat de racons encisadors que s'amaguen per tot l'entorn natural del terme de Sant Pere de Torelló, n'hi ha un d'especialment admirable i estimat: la fageda de la Grevolosa. El lloc és poblat per centenars de faigs de mides extraordinàries: n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres d'alçada. Es tracta d'uns dels faigs més alts de Catalunya i alguns d'ells han estat catalogats com a monumentals. El silenci, la penombra i la immensitat de l'arbreda confereixen una màgia especial a l'indret, que sembla talment una catedral bastida per la natura.
En l’excursió al Bosc de la Grevolosa caminarem per la vall del Fornés, al veïnat de Sant Andreu de la Vola, i el recorregut ens permetrà conèixer un típic paisatge de muntanya mitjana humida, on les alzines deixen pas a les rouredes i fagedes. Al sotabosc, com el nom indica, el grèvol és abundant. L’indret, situat dins de l’espai natural de Puigsacalm-Bellmunt, està actualment afectat per la construcció del túnel de Bracons.

Per arribar a la Grevolosa es pot deixar el cotxe a l'alçada del quilòmetre 23 de la B-5224, a mig camí entre el nucli de Sant Pere i el Coll de Bracons, prop de La Vola. Arran de la carretera neix el camí que porta a la fageda al cap d'uns trenta minuts de caminada. Hi ha també un altre camí que comença al mateix Coll de Bracons i davalla fins a la Grevolosa.

Durada aproximada: de 2 a 2,30 h.
Desnivell: ridícul
Dificultat: mínima
A l'abast de tothom. Per mantenir-se en forma, fins i tot les persones d'edat avançada.
Ideal per recuperar la tranquil·litat d'esperit i refer- se de l'estrès diari.






LA CRÒNICA:




La primera sortida de la “Penya“ no va decebre ningú: Molt ben organitzada , hi va haver temps per tot: caminar, riure, menjar i també per reflexionar envoltats de natura.






A les nou del matí, com un rellotge, ens vam trobar amb la Montse a la Garriga, per continuar fins a les Masies de Voltregà per fer un cafetò i un entrepà a “Cal Peyo”. Amb les piles carregades, i la taula reservada per dinar, vam sortir cap al nostre destí: La Carme i en Miquel cap a Vic (molt bona la llangonissa , gràcies!!!) i la resta cap al quilòmetre 23 de la B-5224 a mig camí entre Sant Pere i el Coll de Bracons. Allà vam aparcar el super Kangoo en un revolt i vam començar la nostra aventura enmig de faigs, grèvol, tanques d’autèntica “enginyeria rural” , ocells.......un regal per als sentits . El nostre destí era una catedral gòtico-vegetal, de gegantines columnes de faig , una llum preciosa i un silenci que sabia greu trencar. Després d’uns minuts de reflexió i d’immortalitzar el moment (amb relliscada inclosa), vam començar a desfer el camí, per retrobar-nos per dinar.

Va ser un dia rodó, fins i tot el temps va acompanyar: només van caure quatre gotes mal comptades i res “d’agulletes”, potser per l’aquarius del Toni ? , potser perquè estem en forma ?.
Per cert, la lliçó magistral de fotografia la farem properament, quan hi siguem tots. No val fer campana !!