5ª sortida: 5 d'abril de 2008 La Calçotada

El nostre recorregut i una mica de cultureta

Acte I: Guimerà L’autèntic atractiu és el nucli medieval, un laberint de carrers que van pujant cap a l'església de Santa Maria o cap a la Torre. Hi ha arcades, cobertes, escales... i tot molt ben conservat. Els carrers de la part baixa del poble estan creuats per passeres, ja sigui en galeria coberta o en balconada, per comunicar les cases d'una banda del carrer i l'altra. Les cases tenen sortida a un carrer per l'entrada principal i a un altre de nivell superior per les golfes. Passejant pel carrers, les cases de pedra amb detalls i elements decoratius a portes, finestres i arcades, fan reviure temps llunyans: fins al segle X. Guimerà va créixer a l’entorn del castell i, a començament del segle XIV, va sortir del primer recinte medieval i es van refer les muralles per formar un conjunt que tancava tota la vila amb portals d’entrada en diferents llocs estratègics i torres de defensa. S'edificaren també la nova església gòtica i la capella de Sant Esteve de la plaça.

Acte II: Monestir de Vallbona de les Monges És un cenobi cistercenc femení fundat al segle XII. Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans que, organitzats en forma de comunitat, observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina, s’incorpora a l’Orde del Císter. Els reis Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, amb llurs mullers i corts, s’hi hostatjaren repetidament, motiu d’inspiració dels trobadors de l’època. A l’interior del temple hi ha el sarcòfag senzill i llis de la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor, que va voler ser enterrada a Vallbona; davant mateix, hi ha la tomba de la seva filla, la princesa Sança d’Aragó. Vallbona és i ha estat sempre un fogar de vida contemplativa i un centre de cultura, de treball i de pregària. Des del segle XIII, Vallbona va tenir escola monacal, on rebien formació noies de la noblesa. A l'escola hi havia l’scriptorium, on un grup de monges es dedicaven a copiar i ornamentar els còdexs. A les seves aules es conreava la gramàtica, la litúrgia, la cal·ligrafia, la miniatura, la música i el teixit i brodat.

Entreacte Ostres! Amb tanta cultura, que no se’ns oblidi l’objectiu de l’excursió: l'esperada calçotada per refer-nos físicament i anímica. Restaurant: "Les Espelmes" Carretera N-240 de Valls a Montblanc, km. 28



Acte III: Montblanc Per pair el dinar, fem una passejadeta per la capital de la Conca de Barberà. Destaca el monumental conjunt medieval encerclat per unes muralles molt ben conservades. Sovint va ser residència dels reis i s’hi celebraren corts generals.



LA CRÒNICA:

En aquesta sortida ja no vam poder dissimular. L’excursió només va ser una excusa per menjar calçots, i tot el que va venir darrere: vi, carns, salses, cava, crema i per als qui encara els quedés gana, una taronja…

Com sempre ens va fer un dia fantàstic. La visita que vam fer a Guimerà pel mati va ser molt agradable (la coca també) i la del Monestir de Vallbona de les Monges molt interessant .

Al migdia es va afegir al grup l’Ignasi, i el dinar, com sempre, va ser molt divertit. El millor que tenen aquestes sortides es el tip de riure que ens fem.

Per la tarda vam visitar Montblanc, preciós i molt ben conservat. Per una estona ens vam traslladar a l’Edat Mitjana i vam llegir entre tots la llegenda de Sant Jordi.

Només hi va faltar la Carme, encara que aquest cop no crec que penses massa en tots nosaltres, doncs estava passant un cap de setmana de relax, aigües termals i massatges...

4ª sortida: 27 de gener de 2008 El Castell de Taradell

INTRODUCCIÓ:

L’objectiu de la nostra caminada és el castell de Taradell, que s'aixeca a llevant d’aquesta població, coronant un cimal de grans penyes, a 803 metres d'altitud, amb unes magnífiques vistes sobre la Plana de Vic.

El castell va tenir el paper de símbol del poder territorial, perquè ocupava un lloc molt estratègic. Hi ha una part dels segles X i XI, el sector de la cambra destinada a capella de la Santa Creu, ara del tot malmesa, i la resta és un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV.

Tres documents del 893, publicats en el Cartulari de la Catedral de Vic, parlen del castell. Això vol dir que estaria organitzat de molt abans, almenys des del 879, quan Guifré el Pilós va apoderar-se del comtat d'Osona.

Va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i els senyors de Taradell mai hi van viure; només hi havia un destacament de soldats.

A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic i es va anar abandonant. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat. Recentment s’hi ha fet obres de consolidació.

Els forans i la gent amb fums l’anomenen castell de Taradell, però a peu pla sempre ha rebut el nom de castell de Can Boix, la casa de pagès veïna.

Hom no pot deixar d’admirar l’habilitat dels constructors d’un castell encimbellat damunt d’una roca i tampoc s’està de preguntar-se on carai van fer-hi els fonaments per durar el temps que dura.

Has d'anar al Castell d'en Boix

encara que vagis coix.

Des de 893 és documentat

i ara està molt enrunat.

Que bonic és el castell

que culmina Taradell.

LA CRÒNICA:

Amb la puntualitat que ens caracteritza, el diumenge 27 de gener a les 10 h. del matí ens disposem a emprendre la primera excursió de l’any 2008.

La primera parada va ser a Taradell per fer l’esmorzar a un lloc que ens va aconsellar un amable motorista. Ja amb forces suficients i sobrades ens situem al començament de la nostra caminada que plàcidament ens porta per un camí que volteja tota una serralada força rocosa amb una magnifica vista panoràmica d’Osona.

El dia és molt bo i ens permet de gaudir del plàcid camí i la fantàstica vista. Amb uns ¾ d’hora arribem al Castell a on trobem uns pares amb els seus fills que estan practicant un joc de pistes que s’anomena “geo-coaching” i que consisteix en que han de buscar un “tresor” amagat per uns altres tot seguint unes pistes penjades a Internet per els que han amagat el tresor (una tuper amb alguna tonteria a dintre)i quan el troben, ells hand’amagar una altra cosa per els propers que juguin aquest joc.

Estem una estona passejant per el castell, en Josep i en Lluís fan el reportatge gràfic d’una forma un tant patètica amb els seus telèfons mòbils i passem una estona intentant reconèixer els cims que veiem... Pedraforca, Matagalls, La Mola, etc.... I després anem a dinar a Puiglagulla, la Rosa marxa ja que té entrades per anar a veure el cul d’en Madaula. La resta dinem la mar de bé i després fem una passejada per la carena de Puiglagulla fins arribar a un indret amb una panoràmica impressionant sobre les Guilleries,... minut de silenci. Tornem cap a on tenim els cotxes i cap a caseta.

Un cop més hem gaudit d’un temps fantàstic, una passejada estimulant i energètica, un bon àpat i la millor de les companyies. A preparar-se per la propera...

3ª sortida: 23/12/2007 Castanyer d'en Cuch i la Casa del Bosc

INTRODUCCIÓ:

El nostre recorregut i una mica de cultureta:


Un cop ens haurem trobat, amb la puntualitat que ens caracteritza, i haurem fet el cafetó, seguirem amb els cotxes fins al pantà de Cànoves.
L'embassament de Vallforners no altera l'ambient, perquè el mur és de terra compactada i impermeable, i serveix de nucli d'una muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi han plantat arbres i arbusts a fi de simular que la presa és un paratge natural.
Allí deixarem tots els cotxes, excepte el dels Tonis que té permís per passar, i començarem una deliciosa caminada primer pel voltant del pantà i després ens endinsarem en un frondós i agradable bosc. El camí va pujant suaument i anirem gaudint de rierols i de la meravellosa vegetació del massís de Montseny.
Abans d'arribar a la Casa del Bosc, ens desviarem una mica per anar a veure el Castanyer Gros de la Baga d'en Cuch, arbre mil·lenari, ja mort, que a finals del segle XVIII servia d'aixopluc a un carboner i la seva família en la temporada que la gent del Montseny sortien a fer el carbó.
El seu tronc té una circumferència de més de 14 metres, buidat de la soca formant un estatge de 4 metres quadrats. Aquest estatge té una obertura pel costat de tramuntana i una altra pel de migdia. El carboner que l’habitava hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i, fins i tot, aprofitant l'obertura natural que té a l'interior, una llar de foc on encara és visible el sutge de la xemeneia.
El castanyer (castanea sativa) és de la família de les fagàcies, originari de la Mediterrània oriental i introduït en l'època pre-romana. El seu nom deriva probablement de les ciutats de Kastania (a Tesàlia) o Kastanis (a Turquia).
Corpulent, de capçada frondosa, pot arribar a una alçària de 30 metres i viure alguns centenars d'anys. Les fulles són lanceolades i fortament dentades, d'uns 20 cm, de color lluent i caduques. Els castanyers floreixen al juny i donen les molt conegudes castanyes, que maduren a la tardor. La fruita va recoberta d'un pelló eriçat d'espines rígides i punxants.
La fusta és molt preuada per la lleugeresa, la flexibilitat i la tenacitat, de gra molt fi, per la qual cosa és usada en ebenisteria i per a cèrcols de bótes.
També ens dóna el taní, que és una substància emprada en adoberia per la seva capacitat de convertir les pells dels animals en cuir.

Quan arribem a la Casa del Bosc ens estarà esperant una estupenda Escudella Barrejada que menjarem davant la llar de foc. Tot un luxe per als nostres sentits. No us ho perdeu!


LA CRÒNICA:

Per als qui us pensàveu que això de caminar seria una falera passatgera, aquí teniu un altre mostra de com la “penya del morro fi” compleix el que promet.

Riure, menjar i caminar ( per aquest ordre i com sempre) es el que vam fer . Riure, vam riure pels descosits. Menjar, una escudella barrejada i una carn boníssimes per anar preparant els estómacs per al Nadal, i un vinet i un cava genials per afrontar la baixada. Caminar, mooooltíiiiissssim. La Montse hauria de buscar al diccionari el significat de les paraules : “dificultat” i “mínima”. El paisatge molt maco i el dia immillorable (es veu que la jefa li havia encarregat a en Picó).

En fi, un dia molt divertit, tot i l’absència de la Carme (a qui vam dedicar un brindis tot desitjant-li una ràpida recuperació) i de l’Ignasi (...no el deixarem venir a la platja nudista...) i malgrat l’estona que en Toni i en Miquel ens van haver d’esperar al cotxe (tanta, que gairebé no veuen el Barça !!).

Gràcies a tots per un dia genial !!!!!!!!!