El nostre recorregut i una mica de cultureta:
Un cop ens haurem trobat, amb la puntualitat que ens caracteritza, i haurem fet el cafetó, seguirem amb els cotxes fins al pantà de Cànoves.
L'embassament de Vallforners no altera l'ambient, perquè el mur és de terra compactada i impermeable, i serveix de nucli d'una muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi han plantat arbres i arbusts a fi de simular que la presa és un paratge natural.
Allí deixarem tots els cotxes, excepte el dels Tonis que té permís per passar, i començarem una deliciosa caminada primer pel voltant del pantà i després ens endinsarem en un frondós i agradable bosc. El camí va pujant suaument i anirem gaudint de rierols i de la meravellosa vegetació del massís de Montseny.
Abans d'arribar a la Casa del Bosc, ens desviarem una mica per anar a veure el Castanyer Gros de la Baga d'en Cuch, arbre mil·lenari, ja mort, que a finals del segle XVIII servia d'aixopluc a un carboner i la seva família en la temporada que la gent del Montseny sortien a fer el carbó.
El seu tronc té una circumferència de més de 14 metres, buidat de la soca formant un estatge de 4 metres quadrats. Aquest estatge té una obertura pel costat de tramuntana i una altra pel de migdia. El carboner que l’habitava hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i, fins i tot, aprofitant l'obertura natural que té a l'interior, una llar de foc on encara és visible el sutge de la xemeneia.
El castanyer (castanea sativa) és de la família de les fagàcies, originari de la Mediterrània oriental i introduït en l'època pre-romana. El seu nom deriva probablement de les ciutats de Kastania (a Tesàlia) o Kastanis (a Turquia).
Corpulent, de capçada frondosa, pot arribar a una alçària de 30 metres i viure alguns centenars d'anys. Les fulles són lanceolades i fortament dentades, d'uns 20 cm, de color lluent i caduques. Els castanyers floreixen al juny i donen les molt conegudes castanyes, que maduren a la tardor. La fruita va recoberta d'un pelló eriçat d'espines rígides i punxants.
La fusta és molt preuada per la lleugeresa, la flexibilitat i la tenacitat, de gra molt fi, per la qual cosa és usada en ebenisteria i per a cèrcols de bótes.
També ens dóna el taní, que és una substància emprada en adoberia per la seva capacitat de convertir les pells dels animals en cuir.
Quan arribem a la Casa del Bosc ens estarà esperant una estupenda Escudella Barrejada que menjarem davant la llar de foc. Tot un luxe per als nostres sentits. No us ho perdeu!
LA CRÒNICA:
Per als qui us pensàveu que això de caminar seria una falera passatgera, aquí teniu un altre mostra de com la “penya del morro fi” compleix el que promet.
Riure, menjar i caminar ( per aquest ordre i com sempre) es el que vam fer . Riure, vam riure pels descosits. Menjar, una escudella barrejada i una carn boníssimes per anar preparant els estómacs per al Nadal, i un vinet i un cava genials per afrontar la baixada. Caminar, mooooltíiiiissssim. La Montse hauria de buscar al diccionari el significat de les paraules : “dificultat” i “mínima”. El paisatge molt maco i el dia immillorable (es veu que la jefa li havia encarregat a en Picó).
En fi, un dia molt divertit, tot i l’absència de la Carme (a qui vam dedicar un brindis tot desitjant-li una ràpida recuperació) i de l’Ignasi (...no el deixarem venir a la platja nudista...) i malgrat l’estona que en Toni i en Miquel ens van haver d’esperar al cotxe (tanta, que gairebé no veuen el Barça !!).
Gràcies a tots per un dia genial !!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada