L’objectiu de la nostra caminada és el castell de Taradell, que s'aixeca a llevant d’aquesta població, coronant un cimal de grans penyes, a 803 metres d'altitud, amb unes magnífiques vistes sobre la Plana de Vic.
Va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i els senyors de Taradell mai hi van viure; només hi havia un destacament de soldats.
A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic i es va anar abandonant. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat. Recentment s’hi ha fet obres de consolidació.
Els forans i la gent amb fums l’anomenen castell de Taradell, però a peu pla sempre ha rebut el nom de castell de Can Boix, la casa de pagès veïna.
Has d'anar al Castell d'en Boix
encara que vagis coix.
Des de 893 és documentat
i ara està molt enrunat.
Que bonic és el castell
que culmina Taradell.
LA CRÒNICA:
Amb la puntualitat que ens caracteritza, el diumenge 27 de gener a les 10 h. del matí ens disposem a emprendre la primera excursió de l’any 2008.
La primera parada va ser a Taradell per fer l’esmorzar a un lloc que ens va aconsellar un amable motorista. Ja amb forces suficients i sobrades ens situem al començament de la nostra caminada que plàcidament ens porta per un camí que volteja tota una serralada força rocosa amb una magnifica vista panoràmica d’Osona.
El dia és molt bo i ens permet de gaudir del plàcid camí i la fantàstica vista. Amb uns ¾ d’hora arribem al Castell a on trobem uns pares amb els seus fills que estan practicant un joc de pistes que s’anomena “geo-coaching” i que consisteix en que han de buscar un “tresor” amagat per uns altres tot seguint unes pistes penjades a Internet per els que han amagat el tresor (una tuper amb alguna tonteria a dintre)i quan el troben, ells hand’amagar una altra cosa per els propers que juguin aquest joc.
Estem una estona passejant per el castell, en Josep i en Lluís fan el reportatge gràfic d’una forma un tant patètica amb els seus telèfons mòbils i passem una estona intentant reconèixer els cims que veiem... Pedraforca, Matagalls, La Mola, etc.... I després anem a dinar a Puiglagulla, la Rosa marxa ja que té entrades per anar a veure el cul d’en Madaula. La resta dinem la mar de bé i després fem una passejada per la carena de Puiglagulla fins arribar a un indret amb una panoràmica impressionant sobre les Guilleries,... minut de silenci. Tornem cap a on tenim els cotxes i cap a caseta.
Un cop més hem gaudit d’un temps fantàstic, una passejada estimulant i energètica, un bon àpat i la millor de les companyies. A preparar-se per la propera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada