5ª sortida: 5 d'abril de 2008 La Calçotada

El nostre recorregut i una mica de cultureta

Acte I: Guimerà L’autèntic atractiu és el nucli medieval, un laberint de carrers que van pujant cap a l'església de Santa Maria o cap a la Torre. Hi ha arcades, cobertes, escales... i tot molt ben conservat. Els carrers de la part baixa del poble estan creuats per passeres, ja sigui en galeria coberta o en balconada, per comunicar les cases d'una banda del carrer i l'altra. Les cases tenen sortida a un carrer per l'entrada principal i a un altre de nivell superior per les golfes. Passejant pel carrers, les cases de pedra amb detalls i elements decoratius a portes, finestres i arcades, fan reviure temps llunyans: fins al segle X. Guimerà va créixer a l’entorn del castell i, a començament del segle XIV, va sortir del primer recinte medieval i es van refer les muralles per formar un conjunt que tancava tota la vila amb portals d’entrada en diferents llocs estratègics i torres de defensa. S'edificaren també la nova església gòtica i la capella de Sant Esteve de la plaça.

Acte II: Monestir de Vallbona de les Monges És un cenobi cistercenc femení fundat al segle XII. Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans que, organitzats en forma de comunitat, observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina, s’incorpora a l’Orde del Císter. Els reis Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, amb llurs mullers i corts, s’hi hostatjaren repetidament, motiu d’inspiració dels trobadors de l’època. A l’interior del temple hi ha el sarcòfag senzill i llis de la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor, que va voler ser enterrada a Vallbona; davant mateix, hi ha la tomba de la seva filla, la princesa Sança d’Aragó. Vallbona és i ha estat sempre un fogar de vida contemplativa i un centre de cultura, de treball i de pregària. Des del segle XIII, Vallbona va tenir escola monacal, on rebien formació noies de la noblesa. A l'escola hi havia l’scriptorium, on un grup de monges es dedicaven a copiar i ornamentar els còdexs. A les seves aules es conreava la gramàtica, la litúrgia, la cal·ligrafia, la miniatura, la música i el teixit i brodat.

Entreacte Ostres! Amb tanta cultura, que no se’ns oblidi l’objectiu de l’excursió: l'esperada calçotada per refer-nos físicament i anímica. Restaurant: "Les Espelmes" Carretera N-240 de Valls a Montblanc, km. 28



Acte III: Montblanc Per pair el dinar, fem una passejadeta per la capital de la Conca de Barberà. Destaca el monumental conjunt medieval encerclat per unes muralles molt ben conservades. Sovint va ser residència dels reis i s’hi celebraren corts generals.



LA CRÒNICA:

En aquesta sortida ja no vam poder dissimular. L’excursió només va ser una excusa per menjar calçots, i tot el que va venir darrere: vi, carns, salses, cava, crema i per als qui encara els quedés gana, una taronja…

Com sempre ens va fer un dia fantàstic. La visita que vam fer a Guimerà pel mati va ser molt agradable (la coca també) i la del Monestir de Vallbona de les Monges molt interessant .

Al migdia es va afegir al grup l’Ignasi, i el dinar, com sempre, va ser molt divertit. El millor que tenen aquestes sortides es el tip de riure que ens fem.

Per la tarda vam visitar Montblanc, preciós i molt ben conservat. Per una estona ens vam traslladar a l’Edat Mitjana i vam llegir entre tots la llegenda de Sant Jordi.

Només hi va faltar la Carme, encara que aquest cop no crec que penses massa en tots nosaltres, doncs estava passant un cap de setmana de relax, aigües termals i massatges...